1.
telèfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de comunicació oral a distància que transmet senyals acústics per mitjà de senyals elèctrics. Línia de telèfon. Parlar per telèfon. Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d'un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d [...]
|
2.
microtelèfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un telèfon, radiotelèfon, etc., on són allotjats el micròfon i l'auricular. [...]
|
3.
-fon 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. phoné, 'veu', 'so'. Ex.: telèfon, dictàfon, radiòfon, micròfon. [...]
|
4.
telefònicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per mitjà del telèfon. [...]
|
5.
aplic
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum de paret. Connector, especialment de telèfon. [...]
|
6.
supletori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Telèfon suplementari, connectat a un de principal. [...]
|
7.
telefònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al telèfon o a la telefonia. [...]
|
8.
radiotelèfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Telèfon que utilitza ones radioelèctriques per a establir les comunicacions. [...]
|
9.
telefonema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit que conté allò que ha estat transmès per telèfon. [...]
|
10.
videòfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Telèfon que permet d'establir simultàniament una comunicació acústica i una de visual. [...]
|